Via Merchely + La Castanya a la paret de les Bagasses 200 m, 6A

Diuen que el múscul mes important en l’escalada és el cervell, i com ara jo estic passant un mal moment a l’hora de tirar de primer en llargs poc equipats, li vaig cedir el càrrec al Ferran, que sempre va be!!!. Vam acordar que ell faria els llargs de la Merchely i jo els de la Castanya, que en teoria no estan sobats i ben equipats.

Com l’inici de la Merchely està a pel, vam pujar al dau per l’esquerra aprofitant les xapes de la via Del Alba.

Compte a la sortida del túnel, doncs en dos dies hem vist caure diversos rocs, no se si pel vent, voltors o la pluja dels darrers dies.

El Fer va empalmà el 2on i 3er llarg sense problemes, en el 2on falta un clau que va substituir per un friend. Al quart hi ha una llastra sospitosa, cal anar amb compte.

A R4 hi ha 2 opcions, tirar per la original Merchely Vº o per la Castanya 6a, jo tiro per la Castanya on en trobar un pas xungo de peus me falla el coco i demano al Ferran que resolgui el problema.

El Ferran empalma el dos 6a de la Castanya, sense suar i tan sols resta sortir pel IV de sortida de la Merchely.

                     

 

Via feta el dimarts 27 abril per Fer i Xavi

Tim, 215 m. 6 B, paret de les Bagasses, Congost de Terradets

Cada vegada escalo pitjor, com traeixen els records!!!. Crec que és la tercera vegada que faig la via Tim a la paret de les Bagasses i jo la recordava com agradable, disfrutona per arribar a la Falsa feixa, però no. Aquest dimarts passat, l’hem anat a fer amb el Ferran i la vaig trobar bastant durilla, amb excursions entre xapes i amb algun pas punyeter com l’inici del segon llarg o  anar a xapar el segon parabolt del tercer llarg.

He hagut de fer quasi tota la via de segon, doncs no me sentia a los pies!!! i amb semejantes alejes, vaig preferir cedir l’honor al guia. Llàstima de tarda, doncs la temperatura era perfecta, un altre dia serà. Els dos últims llargs són molt bonics i m’han salvat la via.

Escalada feta en unes 4 hores el dimarts 20 Abril, per en Fer i el passaggeri Xavi.

LA REVOLTA DELS NYERROS, 170 mts,7a(6a oblig) AL PELADET

Escapada de dissabte per la tarda des de Lleida per gaudir de les rutes verticals: ens decidim per aquesta via per estrenar-nos a la paret del Peladet, tantes vegades contemplada des de les reunions de la paret de les Bagasses. 

 

 

Ens costa un pel trobar-li el començament, però de seguida que ens hi posem en Xavi demostra al Tarzán com se puja de veritat als arbres. El primer llarg el fem de xapa a xapa, que nosaltres en fred no rendim bé (en calent tampoc). A la darrera placa ens reconciliem amb el free climbing i montem reunió.

  

El segon llarg te una sortida amb un pas punyetero per unes regletes en diagonal fins arribar a la primera xapa. La resta del llarg és ben bonic, bén llarg, bordejant un petit sostre cap a l’esquerra del que sortim per una bavaresa a enfilar la segona reunió. Llarg ben equipat. 

El tercer llarg és facilot, per unes plaques de cinqué herboses, igual que el començament del llarg següent. Després la ruta ens mena cap a un diedre amb no tan bona roca de principi, que esdevé atlètic i esbufegador fins que arribem a la darrera reunió ja dalt de la carena. I aqui haurià d’acabar la explicació de la via, però no, que la escalada és com la vida i no saps que ha de passar fins que no t’ho trobes a sobre. Decidim rapelar per la propia via i el primer ràpel és fantàstic. Després ja veiem que la cosa té tendencia a la dreta i que la llum de la tarda que havia estirat les ombres comença a desaparèixer per ponent. Acelerem les maniobres amb la deguda precaució però per rapelar el que és el segon llarg de la via s’ha de pendular i anar colocant cintes per guiar la baixada cap a la dreta. Amb les presses no agafo proutes cintes i li vaig deixant al meu company el que sembla “la bugada estesa”: material divers, els gats que portava xapats a la darrera cinta, etc... Quan finalment ens ajuntem a la primera reunió es negra nit i només portem un frontal. Se’l queda el Xavi per desmontar la reunió amb garanties i jo faig el meu primer ràpel “in the darkest dark” sense saber a on vaig a parar. Quan miro amunt vec una llum que sura a prop de la paret: “He vist un àngel !!!!!” li dic al company... no perdem el bon humor. Aterro entre unes branques i un xic desprès toco terra. El meu company baixa a retrobar-me i ens fem fonedissos a la foscor de camí cap al cotxe...

Escalada feta i desfeta el 7 de Novembre del 09 per Fer Maldonado i Xavi Vilardell.

El Jardí del Déus, Paret de les Bagasses, 190m 6a,Ae

Feia temps que tenia pendent aquesta piada de Terradets. El dimarts 3 de novembre per la tarda vam triar el Jardí del déus per lo de “Rebuscada e hipersegura vía. Bastante frecuentada gracias al generoso equipamiento” que diu la guia. Jo ja l'havia fet fa anys, mira que son traïdors els records !!!!. Ja per xapar el primer spit, el Fer ja va suar, doncs és un pas finet i està ben pulit. Desprès ja està mes fàcil, però els spits giren tots.

Recordo particularment algun pas al tercer llarg 6a, però la resta força assequible fins arribar al sostre del penúltim llarg 6B+. Cal destacar que li manca la xapa al buril de sortida del sostre, menys mal que el Fer duia unes xapes recuperables…

L’últim llarg també és curiós, Ae amb la segona xapa superestirada apunt de petar, així doncs no val a caure!!!

 

Finalment sortim per la falsa feixa quan ja s’està fen de nit. En definitiva una bona via  però que li falta un reequipament urgent.

Escalada feta i desfeta per en Fer i el Xavier el 3 de Novembre del 09

JOAN FREIXENET 220 m, 6B, Pared de les Bagasses

El dilluns 23 de febrer de 2009 és un bon dia per escalar (i quin no ho és?). Així que ens plantem a Terradets i enfilem el camí cap a la Joan Freixenet. Portem 20 cintes (massa, amb 15 hauríem fet), un joc d’aliens ( persidecas) i moltes ganes. El primer llarg escalfa el cos per lo que ve després. Deu n’hi do quin llarget, el segon. Un 6b ben mantingut, que ens hauria agradat lliurar... passos finets, amb els cantos dels peus amagats quan els superes. Un pas encara més difícil al cantó d’una xorrera negra... i continua finet, finet, equilibra’t bé i tira de cantos petits de dits. Per fí reunió.

Ferran a la sortida del 2on llarg

El Xavi puja i tira amunt. Troba botí a la reunió de la Smoking (un mosquetó d’algú que va rapelar) i continua pel llarg que comparteixen les dos vies. Llarg intuïtiu i matojero. Després un altra placa, també fina, també de cantos petits, també mantinguda... això si, un pel més assequible. La tarda, que havia començat amb un bon sol, es torna freda amb el vent que acostuma a bufar en el congost. Ja fa un parell de reunions que portem tota la roba que tenim a sobre. El que espera assegurant a la reunió es va quedant gelat.

Ferran al 3er llarg

En Xavi tira amunt un llarg que comença amb roca vermella i desplomada. Un pas complicat d’un canto lateral de esquerra i torna a sortir a una placa, no cal dir-ho, fina, mantinguda... Reunió i em toca a mi.

Ferran al 6A+ del 4 llarg

Pujo com puc i enfilo el darrer llarg de la via. Un llarg disfrutón, de bon canto, però que faig a poc a poc pel fred i el cansament. Surto a la falsa feixa pel curt llarg final de la Smoking i crido al company. “Quan vulguis !!!”. En Xavi puja també a poc a poc i quan arribem a dalt ja podem tancar els ulls: no ens queda ni un bri d’aquelles ganes d’escalar que teníem 4 hores abans !!!! Escalada feta per Ferran i Xavi en unes 4 horetes.