Via Amatista 120 m, 6a a Vilanova de Meia

Ascensió d’un dels satèl·lits més importants de la Roca dels Arcs: El pas nou

Pedra d’un gris blavós d’extrema qualitat, encara que en alguns trams es caracteritza per la lluentor lliscant degut al pas dels escaladors.

Itinerari sinuós que va a buscar el cim de la paret pel traçat més evident que es dibuixa quan anem avançant.

Com que la via és el primer recorregut que corona la paret, cal cedir el pas a l’escalador més experimentat de la cordada: es troba un llarg que patina amb algun pas més o menys obligat, però sempre amb una xapa que et salva d’un bon clatellot.

El segon és més curt, amb travessia cap a l’esquerra amb un canto en el pas difícil d’aquells que pots triar per on agafar-lo.

 

Seguim endavant, i veiem com les xapes es van adreçant en línia recta a mesura que ens enfilem, una està girada i cal preguntar-se, el perquè, trobem la resposta 2 pams amunt: hem localitzat el pas de 6a, algú devia comprovar si l’spit estava ben col·locat.

Travessem a la dreta i veiem com s’enfila l’últim llarg, si portem unes bones piles és un dels llargs que es poden posar més adjectius de tota la zona, a destacar l’última part amb un conjunt de línies horitzontals de bon agafar. Topee wuapoo !!!. Olee pel Roger aquest llarg se la currat ell.

En arribar al cim cauen quatre gotes, i decidim baixar ràpidament, i es que porta tota la tarda amenaçant pluja. En dos ràpels arribem a terra.

Via feta pel Roger i en Xavi , dissabte dia 19 de Juny

Cosmos 1402

Aquest darrer diumenge vam anar a Collegats a fer una via llarga, la via escollida va ser la Cosmos, doncs és de grau assequible i està ben equipada. En arribar a peu de via l’aspecte no és del tot reconfortant: roca taronja, flanqueig… i el Sergio diu que millor li tiri jo als dos primers llargs, jo accepto ben content. El primer llarg de flanqueig, no és complicat, però cal vigilar la roca, desprès recte amunt fàcil fins la R.

    

El segon comença per una xemeneia i sorpresa, la 'buitrera' del segon llarg de la Cosmos està ocupada per progenitors i cria de voltor. Collons quin susto ens vam portar, tan la cria com jo. Cal destacar que la cria està guapa i bé de salut, i ha sobreviscut al pas de vàries cordades. La roca està una mica sobada i amb el fregament de les cordes i el susto, vaig optar per fer A0.

 

A partir del segon llarg la cosa afluixa i millora la roca, es el moment del Sergio que fa el llarg sense problemes. Continua la via prou ben equipada fins arribar al cinquè llarg, jo monto la R5 a peu de la canal, doncs la R original queda lluny i no pots veure al company. Comença per una curta xemeneia amb un parabolt, passes com pots per dintre i al pujar a sobre, hi ha una sabineta a l’esquerra i un clau ronyes amagat mes a dalt. A la ressenya del Luichy diu que hi falta, que es expo, sortegem el desplomet per la dreta per terreny fàcil i desprès tirem a l’esquerra a buscar el parabolt. El Sergio soluciona el sisè llarg 6a amb algun A0, desprès fàcil fins R6. Els dos últims llargs els empalmo sense problemes, disfrutant força del diedre amb bons cantos, topee wuapo!!!!

 

El pitjor és la baixada per la ferrata, doncs les cadenes estan una mica sueltes i amb el cansament es fa llarga.

Fantàstica i tranquila via feta el diumenge 30 de maig per el Sergio i Xavier.