LA TACA DE ROMESCO, Vilanova de Meià, Roca dels Arcs

La via escalada per escalar el diumenge va ésser La Taca de romesco, doncs la teníem recomanada per bona via, poc sobada en comparació a les vies del costat, directa i vertical. Nosaltres la vam trobar un pel picant pel nostre nivell.

La via comença per un tram una mica trencat a l’esquerra de la Baron Rampante, hi ha una fletxa gravada a l’inici.

El primer llarg és per al Fer, la primera xapa està a cal deu, així que col·loca un alien i llaça una savina on hi ha un cordino ronyós. Desprès placa fina amb pas de monodit amb la xapa als peus, el Fer lo resol força be tot i estar fred.

El segon llarg impressiona mes del que realment és, tan sols vaig trobar un pas de decisió per anar a buscar la R2, llarg de continuïtat amb bons cantos.

El tercer llarg és el mes chungo de la via, el que desploma mes amb un parell de sostrets explosius amb pocs cantos a l'inici i desprès afluixa, però has d'anar al tanto.

El quart llarg és mantingut i difícil, de 45 metres, jo li tiro de xapa a xapa. Arribant a R4 afluixa una mica, però encara hi ha un pas punyetero de placa, on allunyen els seguros.

Llarg cinquè, hostia quin sostret que es veu!!!, i no hi han seguros!!!, menys mal que el Ferran és valent i tira endavant. Desprès troba una xapa abans del sostre que no es veia, fa el pas i la resta es de navegar fins a R5. Pot ser és el llarg menys assegurat de la via, desprès de xapar al sortir del desplom cal anar de flanqueig a la dreta.

El sisè llarg comença força desplomat les tres primeres xapes. Hi ha canto però de passos llargs. A mi em fallen les forces i volo uns metres, doncs no encerto els moviments.

- Fer li pots fotre tu?, jo ja no puc.!!!

- Val.

Menys mal que està fort el Ferran i li troba canto allà on jo vaig caure. Desprès fàcil fins a la R. Al arribar a la feixa caminem a la dreta fins trobar una altra reunió, jo desprès faig un llarg fàcil i desequipat fis al cim.

Com diu ressenya. net : Molt bona via per passar-ho bé escalant. Els passos més durs solen ser per superar els sostrets de sortida de les reunions. La resta és anar aguantant. És recomenable anar bé de pila per poder disfrutar de l'escalada. Sinó les assegurances ens poden semblar allunyades.

Ultima via del any feta per Ferran i Xavi el 19 desembre del 2010

Via Caipirinha , Vilanova de Meià

En llevar-me el diumenge al matí, miro per la finestra i..., merda està plovent. Havíem quedat a Foradada amb el Ferran per anar cap Oliana, a la paret del Rumbau per fer la via Sioux, que té molt bona pinta. Truco al Ferran i quedem una mica mes tard de l'acordat. Canvi de plans i tirem cap a Sant Llorenç, no val la pena de fer gaires quilòmetres!!! . Tornem a repetir la Directa al Cilindre, doncs és l’única paret que no xorreja aigua, gràcies al seu generós desplom. Via que sempre ens fa gaudir i que en dies com aquest és l’ideal. A l’acabar decidim anar a Vilanova de Meia, doncs s’ha arreglat el Temps.

A la Roca dels Arcs cau l’aigua per tot arreu, al Pas Nou també i finalment trobem un pany de paret sec a Zaratrusta. Com que jo no he fet la Caipirinha, al meu bon amic Ferran no li importa repetir-la. Que enrotllat el tio, em guarda els llargs bonics. Ens encordem a peu de via, doncs el primer llarg està moll hi ha una sirga fins la R i cau alguna pedra. El Ferran l’empalma amb el segon llarg V+ fàcil. Jo li tiro al següent que té 3 p d’A0 està molt parabolada, com a mi m’agrada i per arribar a la R, hi ha una corda fixa.

El Ferran puja pel V següent, tot mirant la via del costat la Mojito que li te el cor robat. Collons com desploma la Mojito, que fina que es veu, regalima aigua, nooooo????. Doncs Fer, ja li fotrem un altre dia!!!

Menys mal que el vaig convèncer, doncs jo ja començava a estar estovat.

El llarg central de la via em toca a mi, je,je. Comença fàcil, desprès 3 p d’A0 i festival de ratlles, una roca molt adherent, i amb parabolts de luxe. L’últim és per al Ferran V+, que puja com l’aigua, metre jo flipo com al costat de la nostra via, acaba d’aterrar al niu un voltor gran i tres de petitets que la seguien.

El descens el fem caminant cap a l’esquerra per entre matolls, és una mica perdedor, però trobem alguna fita.

En resum és una bona via per fer en dies com avui, curta, fàcil i parabolada.

Escalades fetes per en Ferran i Xavier el dimarts 12 d’octubre del 2010.

Vilanova de Meià: Roca Alta, Porno Star 110m 6b(V+/A0)

El dissabte 17, tot fugint de la calor, vam anar a la Roca Alta a escalar la via Porno Star, que en teníem molt bones referències. Malgrat que la volíem combinar amb alguna via de la Roca dels Arcs, la vàrem triar per fer-la sola de tarda. L’Isaac i jo sortirem de Lleida i al poble de Foradada vam recollir al Ferran, mes aviat ens va agafar ell, doncs gràcies al seu tot terreny ens vam atansar per una pista a sota mateix de la Roca Alta, on hi ha el Diedre Farreny. Desprès de travessar tota la paret per sota, vam trobar on comença la via. Hi havia una cordada devant a la R1, en Juan Gutierrez i el seu company.

El primer llarg comença pujant per l'arbre fins la primera xapa, costa una mica incorporar-te a la paret, doncs els cantos son petits i estan sobats. Amb la xapa als peus s’arriba a una fissura horitzontal amb bona presa i on podem ficar el alien vermell, a partir d’aquí la dificultat decreix i uns metres per sobre el Ferran pot col·locar el alien groc a proba de bomba. Fàcil desprès fins a R1.

El segon llarg me’l demano jo. Dos desplomets amb canto i multi xapa, uuuaau quin plaer, quina orgia de bona roca i assegurances!!!

 

El tercer tambè lo pillo jo. Llarg molt guapo de placa vertical amb molt canto, continua l’orgia!!!, a meitat un pas més finet però que es pot fer bé i per acabar desplomet fàcil.

L’últim li tira l’Isaac i així pot estrenar la seva placa d’assegurar ATC, les dos primeres xapes es fan be, desprès pas mol dur i llarg, A0 i cap problema...

Al baixar de la via hi ha lio. Des del cim vam anar cap a la dreta a buscar el final de la paret, fins a trobar el camí de baixada de la Roca dels Arcs, però ens vam equivocar de feixeta per tornar a l’origen, vam trigar una hora de mes obrint-nos pas entre matolls...

Via escalada i disfrutada per en Ferran, l’Isaac i en Xavier el 17 de Juliol.

Via Amatista 120 m, 6a a Vilanova de Meia

Ascensió d’un dels satèl·lits més importants de la Roca dels Arcs: El pas nou

Pedra d’un gris blavós d’extrema qualitat, encara que en alguns trams es caracteritza per la lluentor lliscant degut al pas dels escaladors.

Itinerari sinuós que va a buscar el cim de la paret pel traçat més evident que es dibuixa quan anem avançant.

Com que la via és el primer recorregut que corona la paret, cal cedir el pas a l’escalador més experimentat de la cordada: es troba un llarg que patina amb algun pas més o menys obligat, però sempre amb una xapa que et salva d’un bon clatellot.

El segon és més curt, amb travessia cap a l’esquerra amb un canto en el pas difícil d’aquells que pots triar per on agafar-lo.

 

Seguim endavant, i veiem com les xapes es van adreçant en línia recta a mesura que ens enfilem, una està girada i cal preguntar-se, el perquè, trobem la resposta 2 pams amunt: hem localitzat el pas de 6a, algú devia comprovar si l’spit estava ben col·locat.

Travessem a la dreta i veiem com s’enfila l’últim llarg, si portem unes bones piles és un dels llargs que es poden posar més adjectius de tota la zona, a destacar l’última part amb un conjunt de línies horitzontals de bon agafar. Topee wuapoo !!!. Olee pel Roger aquest llarg se la currat ell.

En arribar al cim cauen quatre gotes, i decidim baixar ràpidament, i es que porta tota la tarda amenaçant pluja. En dos ràpels arribem a terra.

Via feta pel Roger i en Xavi , dissabte dia 19 de Juny

El Clan de los Chamanes 175 m Ae(V+ oblig)

Un 28 de març a bona hora de matí arriben uns viatgers a la plaça de Foradada. Fa fresca. Aquest any la primavera fa tard. Venen carregats de ferros i ganes de tocar roca. Recullen el company i s’adrecen a la Roca dels Arcs. El seu destí es la via Clan de los Xamanes, una bonica línia que travessa un senyor sostre al segon llarg. La via barreja el lliure i l’artificial equipat. En un primer moment vàrem creure que seria una ascensió ràpida i que podríem arribar-nos a la Roca Alta a arrodonir el dia amb la PornoStar, però al final amb una sola ruta vàrem tenir prou per omplir-nos d’olor de roca

.

Arribem a peu de via i, mentre ens farguem, mirem una placa llisa i vertical amb una taca grisa de dalt a baix. En Roger s’hi posa a la feina, desplegant estreps amb la ciència dels Blasco. Algun pas massa llarg l’ha de resoldre col·locant fissurers i penjant-se d’ells per arribar a la propera assegurança. “El que tuvo, retuvo”. És home de recursos. Es casca un llarg de ministre.

En Xavi i jo mateix ens arribem a la reunió una estona més tard, amb la calma, nosaltres no vàrem néixer amb uns estreps a sota els braços. Qualssevol esperança de treure el llarg en lliure (6c) va quedar avortada veient els moviments d’en Roger. El llarg següent és el del sostre. En Roger va pujant molt tranquil pel 7a, de xapa a xapa. Hi ha una que balla i s’ha de provar. Es planta al mig del sostre en un tres i no res. El supera amb moviments mecànics, repetitius i s’ha d’estirar per sortir a la reunió, penjada a la sortida mateix. Al darrere anem en Xavi i jo ben a prop, fent-nos fotos, concentrats en els moviments de posar el pedal, penjar-nos, treure la corda...

R2. D’aquí endavant és el torn d’en Xavi, així que canviem cordes i comença a flanquejar a la dreta a un lloc on la roca passa del vermell que ha tingut fins ara al bonic gris del calcari “com il faut”. El llarg desploma bastant. El que en un principi semblava un possible llarg en lliure esdevé un artificial amb les xapes, petites, col·locades a les parts còncaves de la roca, que emprenyaven per xapar, alguna fins i tot que els mosquetons pateixin tracció. La R3 ben penjada. Continua en Xavi amb moviments no tan finets con acostuma perquè s’ha quedat gelat a la reunió. El llarg té lo seu, alternant alguna placa llisa amb passos llargs amb moviments més uniformes, menys forçats.

Finalment, al “client” que ha llogat els “sherpes” li deixen el darrer llarg, un IV, per no dir que no ha fet cap de primer. Si més no, fa una meritòria ascensió amb col·locació d’estris propis de l’escalada i acaba la corda per arribar a dalt de tot de la paret. Allà descansem, dinem, i decidim que hem tingut prou i que de vegades, “el perro es más fiero de lo que pinta”. Escalada feta per en Roger Blasco, Xavier Vilardell i Fer Maldonado en unes 5 hores, amb dos estreps per barba, un joc de fissurers, aliens i dotzena i mitja de cintes.

 

Necronomicón a Roca dels Arcs + Ces a Zaratrusta, Vilanova de Meià

El diumenge 28 dia desprès de la ciclogènesi explosiva o borrasca perfecta vam anar a Vilanova de Meia, a veure si trobàvem un racó per escalar una mica reguardat. La intenció era fer Amatista o La frontera al Pas Nou, però tan sols baixar del cotxe, buf quin fred que fotia!!! . Be, doncs tira amunt a veure si podem fer deportiva, tampoc. Que fem?. Som aquí per tibar no?. Llavors vam decidir per la Necronomicón que ni el Ferran ni jo l’havíem fet. Via equipada de 140 m que al principi, el primer llarg ens va agafar una mica freds i no notàvem els dits, però a mesura que vam guanyar metres la roca es va anar calentant i vam gaudir mes de l’escalada.

El primer llarg li tira el Ferran que li tenia ganes, cal tirar a la dreta i desprès cap a l’esquerra. Les xapes allunyen una mica i té un pas tontet per superar una pantxeta.

El segon llarg el faig jo, és fàcil i curt tan sol dos xapes. El tercer el mes guapo de la via, flanqueig a la dreta i desprès recte amunt seguin les típiques ratlles, hi ha 8 m de passeig abans d’arribar a la R, si pot ficar algun ferro. El darrer llarg és d’orientació, doncs la paret perd la verticalitat. És fàcil d’assegurar, cap a l’esquerra al sortir de la reunió i desprès amunt hi ha un clau, savines ...

              

Baixem caminant fins al cotxe, com s’ha arreglat el temps, mengem alguna cosa i decidim escalar una via a la paret de Zaratrusta, la via escollida és la Ces. Una bonica via d’escalada ràpida, son tres llargs i desprès es baixa rapelant. El primer V+ lo començo jo, és vertical i amb les típiques ratlles. La part més complicada potser és l’entrada a la R, que queda a la dreta. El segon llarg és per al Ferran 6 a molt guapo també i amb algun pas finet. L’últim és curt amb cantos peculiars. Aquesta via la vam gaudir força per la qualitat de la roca i la temperatura agradable, es va arreglar el dia.

Escalada feta el diumenge després de la tormenta perfecta