VIATGE ASTRAL 160 m, 6B+, Pared de l' Os

Roger al 2on llarg

El 20 de Febrer en Roger Blasco i Fer Maldonado s’escapen de la rutina a tocar roca en el bonic paratge de St. Llorenç de Montgai. Ens decidim per la via Viatge Astral. Tenim una ressenya del Luichy i sembla que la via pugui estar bé. Comença al cantó dret de la Isaac Gabriel, en una placa ben equipada. El primer llarg és molt bonic, amb un pas difícil de sortida i després es deixa fer de canto a canto. En arribar a la primera reunió, amb un cable metàl·lic, segueixo les indicacions de la ressenya i continuo fins la propera, a pocs metres. Fa una mica enrere el buril i el tornillo rovellats. En Roger puja fins a on jo em trobo i segueix per un llarg curtet, equipat amb un clau i burils rovellats.

Ferran al sostre

El llarg següent creua un sostre molt fotogènic que es supera en artificial. Tirem d’estreps i, sense massa dificultats, sortim per dalt. A partir d’aquí la via resta ben equipada. La propera reunió és comú amb la Isaac-Gabriel i té un bon parell de parabolts. En Roger tira amunt el llarg de 6b, desplomat al començament, i menys vertical després. El cinquè i últim llarg és molt bonic: tot i que no podem fer el pas més difícil en lliure, aquest llarg té una fissura preciosa, anomenada fisura Gaudí, que ja val la visita. Arribem a dalt amb els darrers raigs de sol, contents amb la descoberta d’una preciosa via. Sembla mentida, tantes tardes passades a St. Llorenç i encara ens queden coses per descobrir. Nosaltres portàvem un estrep, 12 cintes i un joc de friends complet que ens va anar bé.

WILD PLANET 285 m 7C - 7C+(Ae), Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Ferran 1er llarg

El diumenge 15 de febrer del 2009 en Roger , Ferran i Xavi ens plantem a sota de la Wild Planet. Be aquesta és una d'aquestes clàssiques de la Roca dels Arcs que sempre hem tingut ganes de fer. Ens a fallat una mica la meteo, que en principi tenia que ser un dia assolellat, però no ho va ser del tot . Fa un dia fred, amb el cel tapat i un vent gèlid. De tant en tant, com per donar-nos ànims, surt el sol. Finalment ens decidim, ens plantem a peu de via i ataquem.

El primer llarg ens dona la tònica de la via: tot i haver estar re-equipada recentment, ens haurem de buscar la vida. Ni una assegurança, tot i que es pot auto-asegurar fàcilment. En Fer tira amunt i enllaça els dos primers llargs, com volent espantar els mals pensaments de fer-nos enrere, fent via endavant.

Ferran al Ae del 2on llarg

Tot i no ser el L2 complicat , te un ensurt amb “ l’estrep volador”. Vaja que li cau l'estrep al terra en l'atlètic tram d' Ae del segon llarg. Gràcies Fer jo no duia els estreps !!!.

Jo pujo amb ganes de sol i en Roger enfila els artificials xiulant i cantant. Aquests Blasco tenen fusta d’escaladors.

A la R2 en Roger fa una migdiada mentre jo faig la travessa cap a la R3. Una cornisa fácil però aèria em deixa en un artificial. Com que no arribo a l’últim parabolt col.loco un parell d’aliens, poso l’estrep i surto en lliure uns quants metres fins a la R3. Aquesta és una de les travesses que he passat mes por, deu n´hi do com tiben alguns cinquens... Al tanto els de segon que el pendul pot ser memorable!!!

Xavi al 3er llarg

Després de la travessa ja estem a la vertical del diedre del mig de la paret. Ara toca allò que ens agrada fer: escalar en lliure. El següent llarg és molt bonic: la roca taronja d’abaix passa a ser gris i té les típiques fissures horitzontals de Vilanova. Disfrutem d’allò més amb amb una diagonal i una placa (L4) i un diedre amb regust clàssic (L5). Les assegurances no abunden: anem col.locant aliens i camalots.

Foto1 Roger 3er llarg, foto 2 Ferran 4 llarg, ja en lliure!!!

Ferran al magnific diedre 5 llarg

Quan sembla que ja no queda més que lo més fàcil, en Roger navega pel L6-7 sense saber massa bé on està la reunió: puja fins a un espit de la via del cantó i torna a baixar per enfilar el camí de la reunió a damunt del sostre. Com que no hi ha cap assegurança en tot el llarg, és perdedor i desorienta molt que a la ressenya marquin una reunió a sota d’una Savina (R6) quan volen dir fer reunió a la Savina. No som els primers en despistar-nos. Metres amunt a l’esquerra de la R7 hi ha un friend amb un mosquetó de seguretat. Algú ha hagut de rapelar d’allà.

Roger sortint del 5 llarg

Finalment encarem l’L8, on la ruta es pot seguir bé gràcies a un parabolt que es veu des del cordino d’un pont de roca a la dreta de la reunió. Arribem a la feixa i en Roger, decidit, ataca l’últim llarg afegit nou a la via. A l’arribada a dalt de la paret es barregen les sensacions d’ alliberació de la tensió amb la satisfacció d’haver escalat una gran via.

Foto 1 cim, Foto 2 Xavi sortint del 7 llarg

Arribem amb les llums del crepuscle. Els núvols tenyits de rosa donen un color inusual al relleu mentre baixem dient tonteríes. Per dins pensem que és una més per explicar, que gairebé ens queda gran aquesta “Wild Planet” però que finalment és nostra. Mentre tinguem somnis per somniar i anhels per aconseguir, encara estem vius!!!

VIA JOAN ENRIC FARRENY, 130m. V+A1, Sant Llorenç de Montgai.

Ens escapem una tarda de dimarts de febrer gens freda a tocar roca. La via surt per un trencall de la paret, marcada clarament amb un parabolt, per una zona que nosaltres trobem humida per la pluja d’ahir. Després dels primers metres de roca més insegura, ens trobem una placa tombada que es deixa fer.

Ferran 1er llarg

Enllacem el primer i segon llarg encara que la corda frega bastant en arribar a la segona reunió. Divertit i còmode el curt segon llarg d’artificial amb uns fantàstics parabolts. Es va re-equipar la via l’any passat. A la segona reunió s’adivinen els forats deixats pels claus que varen clavar els primers ascensionistes. El tercer llarg fa una ese i porta a una confortable reunió a sota d’un desplom gris.

Ferran 4 llarg V+ Ae

El quart llarg s’ataca per la dreta de la reunió. Pugem agafant-nos de les xapes i tirant d’estrep. Després de l’artifo s’ha de flanqueixar uns metres a la dreta i es troba la reunió. El cinqué llarg és fantàstic: molt vertical, amb una roca franca i noble, a cada cop que avances el canto és més petit. És V+ del dels “antics”. En Xavi puja decidit, tranquil, amb aquells moviments finets seus. Només l’últim obstacle per arribar a la reunió l’atura. Sota una llastra del diedre de la dreta li falta un pam per arribar al canto de sortida. A mi em passa el mateix. Llàstima que no l’haguem pogut lliurar del tot. L’últim llarg és un “divertimento”. Un ampla fissura, un bloc gran que s’ha de superar i per acabar, la vista del Montroig amb els darrers raigs de sol d’una tarda de febrer.

Xavi al 4 llarg Xavi al 5 llarg

Cita del llibre Del Bruc al Extraplom escrit per J. E. Farreny

Porteu friends grans ( camalots del 3 i del 4) pel darrer llarg, només hi ha un parabolt. Portàrem un joc d’aliens, un altre de friends i un estrep per barba. Via feta pel Xavi i el Fer el 3 de febrer del 2009.