Ens escapem una tarda de dimarts de febrer gens freda a tocar roca. La via surt per un trencall de la paret, marcada clarament amb un parabolt, per una zona que nosaltres trobem humida per la pluja d’ahir. Després dels primers metres de roca més insegura, ens trobem una placa tombada que es deixa fer.
Ferran 1er llarg
Enllacem el primer i segon llarg encara que la corda frega bastant en arribar a la segona reunió. Divertit i còmode el curt segon llarg d’artificial amb uns fantàstics parabolts. Es va re-equipar la via l’any passat. A la segona reunió s’adivinen els forats deixats pels claus que varen clavar els primers ascensionistes. El tercer llarg fa una ese i porta a una confortable reunió a sota d’un desplom gris.
Ferran 4 llarg V+ Ae
El quart llarg s’ataca per la dreta de la reunió. Pugem agafant-nos de les xapes i tirant d’estrep. Després de l’artifo s’ha de flanqueixar uns metres a la dreta i es troba la reunió. El cinqué llarg és fantàstic: molt vertical, amb una roca franca i noble, a cada cop que avances el canto és més petit. És V+ del dels “antics”. En Xavi puja decidit, tranquil, amb aquells moviments finets seus. Només l’últim obstacle per arribar a la reunió l’atura. Sota una llastra del diedre de la dreta li falta un pam per arribar al canto de sortida. A mi em passa el mateix. Llàstima que no l’haguem pogut lliurar del tot. L’últim llarg és un “divertimento”. Un ampla fissura, un bloc gran que s’ha de superar i per acabar, la vista del Montroig amb els darrers raigs de sol d’una tarda de febrer.
Porteu friends grans ( camalots del 3 i del 4) pel darrer llarg, només hi ha un parabolt. Portàrem un joc d’aliens, un altre de friends i un estrep per barba. Via feta pel Xavi i el Fer el 3 de febrer del 2009.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada