FANAL NOCTURN 255m 6A+

Ara fa tres anys que la colla tria un dia de final de desembre per escalar la darrera via de l'any, així que per deixar aquesta punyetera boira que tenim, vam anar als Puntals d’Àger al Montsec d’Ares. Lloc que sempre ens ha motivat pel sol i tranquil•litat que te la paret. Vam escollir la via Fanal Nocturn.
Quan vam arribar a Àger estàvem a -3º C i la pista que porta a Colobó estava amb un pam de neu, menys mal que en Roger ens va portar amb la furgo 4X4. A mesura que anàvem pujant, la temperatura es va recuperà, doncs feia un dia de sol espatarrant ¡¡¡


Ferran al 1er llarg
De fet, vàrem escalar... amb màniga curta! mentre a la plana de Lleida es veia l’estesa d’un mar de núvols blancs de boira.
El primer llarg t’agafa una mica fred, hi ha uns passos una mica llisos als pocs metres de començar la via. Un friend va estar a punt de quedar-se a viure a una fissura, però després dels estira i arronsa del Roger i el Xavi, finalment el Cèsar el va lliurar sa i estalvi al seu amo. A partir de llavors la via va buscant el camí més fàcil i vàrem gaudir d’un seguit de plaques i diedres fins arribar a la feixa que dona entrada al darrer llarg. Potser els llargs més bonics foren el tercer, amb un diedre ple de cantos del qual has de sortir fent travessa a la dreta, el quart, amb una difícil fissura tot just sortir de la reunió i un pas clau en un petit desplom, i el cinquè amb una bonica placa de la que t’escapes per l'esquerra quan sembla que no hi ha manera de sortir d’allà.
Ferran i Cesar al 4 llarg

A l'esquerra es veu una de les tirades de la veïna Burundanga ben potent.
A la feixa vàrem descansar esperant la cordada Xavier-Cèsar que ens fregava els talons i en Roger va provar d’agafar aigua d’un mur que gotejava. Estàvem un pel deshidratats, però qui havia de pensar que patiriem calor en un dels desembres més freds !!!!!




Cesar, Roger i Ferran a la feixa


El darrer llarg té una sortida un pel dura, però després es deixa fer bé. Ben bé no és el darrer llarg per que vàrem muntar una reunió a la cornisa que dona accés a la sortida de la via.







Ferran al penultim llarg


Finalment ens retrobàrem els quatre companys a dalt del Montsec; el premi de la via va ser una fantàstica vista del Pirineu nevat, des del Cadi fins al Perdut . Un vent gèlid ens va fer fugir de la nostra contemplació cames-ajudeume. Al camí de baixada encara trobàrem una petita “rimaia” de neu acumulada pel vent.
La roca s’anava tornant taronga acaronada per un sol net d’hivern quan arribàvem al cotxe. Ens miràrem la via des de baix plens de les bones sensacions d’un càlid dia d’escalada.
La via està equipada amb spits però cal portar un joc de friends. Alguna de les xapes del primer llarg es mouen. Tot i ser una mica sinuosa, segueix un itinerari lògic. Escalada feta el 21 de desembre del 2008 per en Fernando, Roger , Cèsar i Xavier.