Feia dies que em passava pel cap fer una via de les bones: però, per això havia de comptar amb 2 escaladors més experimentats (amb un compta kilometres vertical amb més recorregut que el meu).
Ens plantem davant de la paret; és de les que no cal estirar ni escalfar: tenim una tirolina per arribar a peu de via.
Comença el Ferran, i descriu el llarg: encara està equipat però n’hi ha alguna una mica lluny.
La cordada lleidatana comença a enfilar-se metres amunt, sense saber el que els hi espera (ja veníem assabentats que trobaríem xapes “EBRO”, fins llavors no coneixíem aquesta marca tant “popular”.....).
Arribem a la “R3” amb bones sensacions. A partir d’aquí és una via de “abrochense los cinturones”.
- El llarg d’artificial ja el faig jo!!!! Animat i sense saber el que m’esperava vaig dir textualment aquestes paraules (pensant que la via seguiria com fins a la R3).
Les xapes queden una mica lluny, i estira't que t'estiraràs, res com comptar amb els ànims dels companys de cordada.( Tio portes + de 2hores!!!).
Les paraules "espolón muy vertical" que descriu la ressenya prenen tot el seu sentit semàntic i no hi ha adjectiu més acertat que aquest per descriure aquest tram de paret.
Arribem a la R:
-Estaven lluny les xapes, ehh? (Ferran i Xavi)
- Me penso que se m'han aplanat tots els rissos.
Bé, ara és quan toca confiar amb els companys de cordada, i com no pot ser d'una altra manera, després d'esperar i esperar a la reunió anterior, els hi vénen les ganes de moure’s.
-Escolta Roger, ja li tirem nosaltres
Com descriure la sensació de fer un llarg de 6a de segonet quan el 1r es va trobant ploms de cordades anteriors?. Descripció: Que amics que són aquests companys de cordada!!!!, Com s’enrotllen!!!!
Arribem a dalt , després d’un últim llarg de 6b, d’aquells que gaudeixes al màxim si tens els estreps ben a prop.
Amenaça mal temps i encara hem de fer els ràpels, bon incentiu per lluitar contra el rellotge. El vent ens demostra que les cordes es poden posar totalment en horitzontal al llarg de 60m. Estem de sort i arribem al cotxe sense que s’enganxin les cordes. (havent creuat prèviament la tirolina, i axí estalviar-nos els estiraments reglamentaris de finalització de jornada).
Ascenció feta per Xavi, Ferran i Roger( el que pia) el diumenge 11 de Juliol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada