dimarts, 3 de març de 2009

JOAN FREIXENET 220 m, 6B, Pared de les Bagasses

El dilluns 23 de febrer de 2009 és un bon dia per escalar (i quin no ho és?). Així que ens plantem a Terradets i enfilem el camí cap a la Joan Freixenet. Portem 20 cintes (massa, amb 15 hauríem fet), un joc d’aliens ( persidecas) i moltes ganes. El primer llarg escalfa el cos per lo que ve després. Deu n’hi do quin llarget, el segon. Un 6b ben mantingut, que ens hauria agradat lliurar... passos finets, amb els cantos dels peus amagats quan els superes. Un pas encara més difícil al cantó d’una xorrera negra... i continua finet, finet, equilibra’t bé i tira de cantos petits de dits. Per fí reunió.

Ferran a la sortida del 2on llarg

El Xavi puja i tira amunt. Troba botí a la reunió de la Smoking (un mosquetó d’algú que va rapelar) i continua pel llarg que comparteixen les dos vies. Llarg intuïtiu i matojero. Després un altra placa, també fina, també de cantos petits, també mantinguda... això si, un pel més assequible. La tarda, que havia començat amb un bon sol, es torna freda amb el vent que acostuma a bufar en el congost. Ja fa un parell de reunions que portem tota la roba que tenim a sobre. El que espera assegurant a la reunió es va quedant gelat.


Ferran al 3er llarg

En Xavi tira amunt un llarg que comença amb roca vermella i desplomada. Un pas complicat d’un canto lateral de esquerra i torna a sortir a una placa, no cal dir-ho, fina, mantinguda... Reunió i em toca a mi.

Ferran al 6A+ del 4 llarg


Pujo com puc i enfilo el darrer llarg de la via. Un llarg disfrutón, de bon canto, però que faig a poc a poc pel fred i el cansament. Surto a la falsa feixa pel curt llarg final de la Smoking i crido al company. “Quan vulguis !!!”. En Xavi puja també a poc a poc i quan arribem a dalt ja podem tancar els ulls: no ens queda ni un bri d’aquelles ganes d’escalar que teníem 4 hores abans !!!! Escalada feta per Ferran i Xavi en unes 4 horetes.