dissabte, 24 d’abril de 2010

Tim, 215 m. 6 B, paret de les Bagasses, Congost de Terradets

Cada vegada escalo pitjor, com traeixen els records!!!. Crec que és la tercera vegada que faig la via Tim a la paret de les Bagasses i jo la recordava com agradable, disfrutona per arribar a la Falsa feixa, però no. Aquest dimarts passat, l’hem anat a fer amb el Ferran i la vaig trobar bastant durilla, amb excursions entre xapes i amb algun pas punyeter com l’inici del segon llarg o  anar a xapar el segon parabolt del tercer llarg.

Fer 3er llargPenúltim llargR antiga

He hagut de fer quasi tota la via de segon, doncs no me sentia a los pies!!! i amb semejantes alejes, vaig preferir cedir l’honor al guia. Llàstima de tarda, doncs la temperatura era perfecta, un altre dia serà. Els dos últims llargs són molt bonics i m’han salvat la via.

Escalada feta en unes 4 hores el dimarts 20 Abril, per en Fer i el passaggeri Xavi.

dimecres, 21 d’abril de 2010

El Clan de los Chamanes 175 m Ae(V+ oblig)

Un 28 de març a bona hora de matí arriben uns viatgers a la plaça de Foradada. Fa fresca. Aquest any la primavera fa tard. Venen carregats de ferros i ganes de tocar roca. Recullen el company i s’adrecen a la Roca dels Arcs. El seu destí es la via Clan de los Xamanes, una bonica línia que travessa un senyor sostre al segon llarg. La via barreja el lliure i l’artificial equipat. En un primer moment vàrem creure que seria una ascensió ràpida i que podríem arribar-nos a la Roca Alta a arrodonir el dia amb la PornoStar, però al final amb una sola ruta vàrem tenir prou per omplir-nos d’olor de roca

.qui tira primer ? ara penjo l'estrep

Arribem a peu de via i, mentre ens farguem, mirem una placa llisa i vertical amb una taca grisa de dalt a baix. En Roger s’hi posa a la feina, desplegant estreps amb la ciència dels Blasco. Algun pas massa llarg l’ha de resoldre col·locant fissurers i penjant-se d’ells per arribar a la propera assegurança. “El que tuvo, retuvo”. És home de recursos. Es casca un llarg de ministre.

En Xavi i jo mateix ens arribem a la reunió una estona més tard, amb la calma, nosaltres no vàrem néixer amb uns estreps a sota els braços. Qualssevol esperança de treure el llarg en lliure (6c) va quedar avortada veient els moviments d’en Roger. El llarg següent és el del sostre. En Roger va pujant molt tranquil pel 7a, de xapa a xapa. Hi ha una que balla i s’ha de provar. Es planta al mig del sostre en un tres i no res. El supera amb moviments mecànics, repetitius i s’ha d’estirar per sortir a la reunió, penjada a la sortida mateix. Al darrere anem en Xavi i jo ben a prop, fent-nos fotos, concentrats en els moviments de posar el pedal, penjar-nos, treure la corda...

R2. D’aquí endavant és el torn d’en Xavi, així que canviem cordes i comença a flanquejar a la dreta a un lloc on la roca passa del vermell que ha tingut fins ara al bonic gris del calcari “com il faut”. El llarg desploma bastant. El que en un principi semblava un possible llarg en lliure esdevé un artificial amb les xapes, petites, col·locades a les parts còncaves de la roca, que emprenyaven per xapar, alguna fins i tot que els mosquetons pateixin tracció. La R3 ben penjada. Continua en Xavi amb moviments no tan finets con acostuma perquè s’ha quedat gelat a la reunió. El llarg té lo seu, alternant alguna placa llisa amb passos llargs amb moviments més uniformes, menys forçats.

Xavi inici 3er llarg Roger a prop de R3 Fer, ara me toca a mi !!!

Finalment, al “client” que ha llogat els “sherpes” li deixen el darrer llarg, un IV, per no dir que no ha fet cap de primer. Si més no, fa una meritòria ascensió amb col·locació d’estris propis de l’escalada i acaba la corda per arribar a dalt de tot de la paret. Allà descansem, dinem, i decidim que hem tingut prou i que de vegades, “el perro es más fiero de lo que pinta”. Escalada feta per en Roger Blasco, Xavier Vilardell i Fer Maldonado en unes 5 hores, amb dos estreps per barba, un joc de fissurers, aliens i dotzena i mitja de cintes.

Sense comentari  Foto cimVista de la via