diumenge, 26 de desembre de 2010

Burundanga i Cerdito Valiente, Cap del Ras, Àger

Burundanga és una substancia que té el poder de suprimir la voluntat de les persones, fa perdre la memòria de tot lo que succeeix durant el temps que dura el seu efecte. O sigui el que ens va passar a nosaltres en veure la boira al congost de Terradets i que sense saber com, vam aparèixer escalant  a les parets de Cap del ras a Àger.

Quan arriba el fred i la roca a Terradets és tan freda que no pots fer més de un llarg sense perdre el tacte de les mans, ha arribat el moment de fer cap a Áger. Land of the free, home of the brave; pots escalar en màniga curta quan a altres llocs convé barret de llana i polar gruixut.

Així ens passà: a Terradets feia un vent finet de tan fred i decidim fer cap a dalt del Montsec.

Encert number one.

Parem al bar d’Áger a mirar ressenyes i el Salva, Jesús i companys ens donen la ressenya d’aquesta BURUNDANGA i altres vies. El Xavi i jo ens mirem i li veiem color.

Encert number two.

Pujem cap a dalt. A peu de via, màniga curta i bon humor. La via comença a la dreta del Fanal Nocturn. El Xavi li treu les lleganyes al primer llarg: coloca un parell de aliens abans de la primera assegurança, un xic alta. Després, bufar i fer ampolles. La R1 es compartida amb Fanal Nocturn.

IMGP0919PB090019IMGP0925

El següent llarg va a la dreta, però està una mica trencat i hi ha metres fins la primera xapa. Amb calma i bon fer surt. L’L3 té un desplom petit al mig i s’intueix un pas potent: el Xavi s’ho gestiona a la “dolce far niente”, col.loca un friend abans del sostret persiaca i continua amunt per un soberbi mur fins a la reunió. L4, quin plaer i quin disfrute de cantos i ratlles tipo Meia quan Vilanova era Vilanova i ma mare festejava...

PB090024IMGP0923IMGP0929PB090021PB090025

L5, llarg fàcil de relleno, et deixa en una feixa que és com si el penúltim llarg el tornessis a començar de terra. L6: aquí les coses passen a castany oscur; una sortida que no hi ha manera de veure-li ni en lliure ni de cap manera per arribar a la primera xapa. Per fi després de provar i provar m’estiro a lo Burmarflash i arribo a la xapa. Repós obligat i ala, de travessa cap a la esquerra. Uf, uf, e finet, això... grrrr, grrr, quina placa... nen... i quan ja sortia per una fissura a la dreta em patina un peu i sense controlador aeri me’n vaig de vol.

Good landing. Recuperem unes pulsacions més normaletes i finiquitem el llarg.

En Xavi poc després es fa amb l’L7, dit i fet, pan comido. La cordada de la dreta, a l’Alba Artigas treu el nas a la carena a veure si estem bé i s’acomiaden mentre nosaltres acabem la nostra feina.

En general la via està ben equipada, però cal portar algun catxarret per les excursions. El penúltim llarg és el més dur, sortida cafre i encara hi ha tonyina a la placa de dalt. Com diu el Luichy, llargs 3,4 i 6 fantàstics.

IMGP0931 Burundanga

Fem un petit mos a dalt, disfrutant del sol que encara escalfa i ens possen en camí cap a baix. Al passar a prop de la placa de les vies Chica sin voz i altres, ens animen a pendre-li la mida a una, sense saber que és ni on acaba.

Encert number three.

Sense saber massa com, hem fet una vieta de quatre llargs, no mos cap rapelar (surtim per dalt i retrobem el camí de baixada). Això si, un pas punyeter del segon llarg sens atravessa i no hi ha manera de treure’l. Després al bar mos assabentem que és la Cerdito Valiente i el pas en qüestió, un 6a. Sembla que no acabem de consolidar grau.... mos deu faltar experiència...

I per acabar, i en homenatge al nom de la via, nem a intoxicar-nos al bar amb bocata psicodèlic i birra refrescant. Delirium Tremens pels nostres dits.

diumenge, 19 de desembre de 2010

LA TACA DE ROMESCO, Vilanova de Meià, Roca dels Arcs

La via escalada per escalar el diumenge va ésser La Taca de romesco, doncs la teníem recomanada per bona via, poc sobada en comparació a les vies del costat, directa i vertical. Nosaltres la vam trobar un pel picant pel nostre nivell.

La via comença per un tram una mica trencat a l’esquerra de la Baron Rampante, hi ha una fletxa gravada a l’inici.

El primer llarg és per al Fer, la primera xapa està a cal deu, així que col·loca un alien i llaça una savina on hi ha un cordino ronyós. Desprès placa fina amb pas de monodit amb la xapa als peus, el Fer lo resol força be tot i estar fred.

PC140047IMGP0985taca_de_romesco

El segon llarg impressiona mes del que realment és, tan sols vaig trobar un pas de decisió per anar a buscar la R2, llarg de continuïtat amb bons cantos.

IMGP0987PC140049

El tercer llarg és el mes chungo de la via, el que desploma mes amb un parell de sostrets explosius amb pocs cantos a l'inici i desprès afluixa, però has d'anar al tanto.

PC140052IMGP0989

El quart llarg és mantingut i difícil, de 45 metres, jo li tiro de xapa a xapa. Arribant a R4 afluixa una mica, però encara hi ha un pas punyetero de placa, on allunyen els seguros.

PC140054

Llarg cinquè, hostia quin sostret que es veu!!!, i no hi han seguros!!!, menys mal que el Ferran és valent i tira endavant. Desprès troba una xapa abans del sostre que no es veia, fa el pas i la resta es de navegar fins a R5. Pot ser és el llarg menys assegurat de la via, desprès de xapar al sortir del desplom cal anar de flanqueig a la dreta.

PC140058

El sisè llarg comença força desplomat les tres primeres xapes. Hi ha canto però de passos llargs. A mi em fallen les forces i volo uns metres, doncs no encerto els moviments.

- Fer li pots fotre tu?, jo ja no puc.!!!

- Val.

Menys mal que està fort el Ferran i li troba canto allà on jo vaig caure. Desprès fàcil fins a la R. Al arribar a la feixa caminem a la dreta fins trobar una altra reunió, jo desprès faig un llarg fàcil i desequipat fis al cim.

Com diu ressenya. net : Molt bona via per passar-ho bé escalant. Els passos més durs solen ser per superar els sostrets de sortida de les reunions. La resta és anar aguantant. És recomenable anar bé de pila per poder disfrutar de l'escalada. Sinó les assegurances ens poden semblar allunyades.

IMGP1001PC140061IMGP1004

Ultima via del any feta per Ferran i Xavi el 19 desembre del 2010