VIA PASSAGE POUR L’IMPOSSIBLE (170m,6b Ae, obligat 6a)

Feia dies que em passava pel cap fer una via de les bones: però, per això havia de comptar amb 2 escaladors més experimentats (amb un compta kilometres vertical amb més recorregut que el meu).

Ens plantem davant de la paret; és de les que no cal estirar ni escalfar: tenim una tirolina per arribar a peu de via.

 

Comença el Ferran, i descriu el llarg: encara està equipat però n’hi ha alguna una mica lluny.

La cordada lleidatana comença a enfilar-se metres amunt, sense saber el que els hi espera (ja veníem assabentats que trobaríem xapes “EBRO”, fins llavors no coneixíem aquesta marca tant “popular”.....).

  

Arribem a la “R3” amb bones sensacions. A partir d’aquí és una via de “abrochense los cinturones”.

- El llarg d’artificial ja el faig jo!!!! Animat i sense saber el que m’esperava vaig dir textualment aquestes paraules (pensant que la via seguiria com fins a la R3).

 

Les xapes queden una mica lluny, i estira't que t'estiraràs, res com comptar amb els ànims dels companys de cordada.( Tio portes + de 2hores!!!).

Les paraules "espolón muy vertical" que descriu la ressenya prenen tot el seu sentit semàntic i no hi ha adjectiu més acertat que aquest per descriure aquest tram de paret.

Arribem a la R:

-Estaven lluny les xapes, ehh? (Ferran i Xavi)

- Me penso que se m'han aplanat tots els rissos.

Bé, ara és quan toca confiar amb els companys de cordada, i com no pot ser d'una altra manera, després d'esperar i esperar a la reunió anterior, els hi vénen les ganes de moure’s.

-Escolta Roger, ja li tirem nosaltres

Com descriure la sensació de fer un llarg de 6a de segonet quan el 1r es va trobant ploms de cordades anteriors?. Descripció: Que amics que són aquests companys de cordada!!!!, Com s’enrotllen!!!!

Arribem a dalt , després d’un últim llarg de 6b, d’aquells que gaudeixes al màxim si tens els estreps ben a prop.

Amenaça mal temps i encara hem de fer els ràpels, bon incentiu per lluitar contra el rellotge. El vent ens demostra que les cordes es poden posar totalment en horitzontal al llarg de 60m. Estem de sort i arribem al cotxe sense que s’enganxin les cordes. (havent creuat prèviament la tirolina, i axí estalviar-nos els estiraments reglamentaris de finalització de jornada).

 

Ascenció feta per Xavi, Ferran i Roger( el que pia) el diumenge 11 de Juliol.

Vilanova de Meià: Roca Alta, Porno Star 110m 6b(V+/A0)

El dissabte 17, tot fugint de la calor, vam anar a la Roca Alta a escalar la via Porno Star, que en teníem molt bones referències. Malgrat que la volíem combinar amb alguna via de la Roca dels Arcs, la vàrem triar per fer-la sola de tarda. L’Isaac i jo sortirem de Lleida i al poble de Foradada vam recollir al Ferran, mes aviat ens va agafar ell, doncs gràcies al seu tot terreny ens vam atansar per una pista a sota mateix de la Roca Alta, on hi ha el Diedre Farreny. Desprès de travessar tota la paret per sota, vam trobar on comença la via. Hi havia una cordada devant a la R1, en Juan Gutierrez i el seu company.

El primer llarg comença pujant per l'arbre fins la primera xapa, costa una mica incorporar-te a la paret, doncs els cantos son petits i estan sobats. Amb la xapa als peus s’arriba a una fissura horitzontal amb bona presa i on podem ficar el alien vermell, a partir d’aquí la dificultat decreix i uns metres per sobre el Ferran pot col·locar el alien groc a proba de bomba. Fàcil desprès fins a R1.

El segon llarg me’l demano jo. Dos desplomets amb canto i multi xapa, uuuaau quin plaer, quina orgia de bona roca i assegurances!!!

 

El tercer tambè lo pillo jo. Llarg molt guapo de placa vertical amb molt canto, continua l’orgia!!!, a meitat un pas més finet però que es pot fer bé i per acabar desplomet fàcil.

L’últim li tira l’Isaac i així pot estrenar la seva placa d’assegurar ATC, les dos primeres xapes es fan be, desprès pas mol dur i llarg, A0 i cap problema...

Al baixar de la via hi ha lio. Des del cim vam anar cap a la dreta a buscar el final de la paret, fins a trobar el camí de baixada de la Roca dels Arcs, però ens vam equivocar de feixeta per tornar a l’origen, vam trigar una hora de mes obrint-nos pas entre matolls...

Via escalada i disfrutada per en Ferran, l’Isaac i en Xavier el 17 de Juliol.