diumenge, 29 de novembre de 2009

MONT-REBEI, MONTSE CLOTET, 290m. 6b/A1

El diumenge 22/11/09 enfilem de matinada el camí cap al Congost. Fa fred i a la nit ha plogut. El dia va naixent. Caminem ràpid, per treure’ns el fred i amb ganes d’arribar a la paret. Per fi, ja de dia, arribem a peu de via. Els roures tenen les fulles taronges, altres arbres, grogues. La vall està ben bonica. Alcem el cap i mirem la via. Se’ns encongeix un xic l’ànim, amb tanta verticalitat.

Fer 1er llarg clotet_c

La primera placa està molla, anem al tanto. Després la roca freda i una fissura exigent ens donen el to de la via. Sortosament el Paca va decidir posar-li una reunió intermèdia al llarg de 60 metres. El segon llarg, que també té lo seu, dona pas a les tirades d’artificial. Una muralla immensa de roca taronja desplomada s’estira cap al cel. El cuc de lo desconegut em rosega per dins i em pregunto: Ja podrem passar per aquí?. Sortosament el company m’anima i tira decidit cap amunt, ben equipat per la tirada que ens toca. Després d’una feixa es penja d’un cordino posat a un pont de roca. Ja no deixarem de penjar-nos de cada xapa, clau o cordino que sobresurten de la paret en els tres propers llargs. Son verticals, a voltes desplomats, alguns passos et fan estirar de valent.

Fer arriba a R3 Ens espia Fer sortint R3

La R3 es penjada i poso els peus als estreps mentre asseguro el company per descarregar els ronyons. El dia ja és crescut, ens comença a donar el sol i marxa el fred de les primeres hores. Se senten veus de molts excursionistes que venen a conèixer aquest congost immens amb parets titàniques mentre nosaltres, com formiguetes, anem guanyant alçada. A la R4 hi ha un niu de voltors abandonats i una cara que ens mira de dins d’una fissura. L’L5 és ben potent, amb una sortida d’artificial molt desplomada i després uns passos de xemeneia difícils. A partir de l’L6 el to de la via canvia: ens queden ara tres llargs fàcils, d’aquells que veus a on vas a parar, que farem ja més ràpidament. A la R6 trobem el pot de piades: som la 12ª cordada que passa per aquí des

del 2003, quan el Jaume Clotet “Paca”, dedicà aquesta via a la seva filla Montse. Acabem la via cansats però contents i satisfets, com toca a una escalada a Montrebei, on saps a on vas però mai com sortiràs. Orgullosos de que amb la nostra petitesa puguem contemplar els darrers raigs de sol, tan taronges com la paret, damunt d’aquest fabulós mur de pedra que forma una de los dues parets del Congost de Mont-rebei.

El camí de baixada és perdedor fins a trobar la primera pedrera: a partir d’aquí hi ha restes de camí, després va a buscar un llom i baixa per la pedrera següent, entre el bosc. És una bona opció per anar a la paret de Catalunya des de l’aparcament de Pont de Montanyana.

Escalada feta i desfeta per Fer Maldonado i Xavier Vilardell amb 22 cintes exprés, un joc d'aliens (blau, verd, groc, vermell) i camalots (0.5 al 4) ( portaven el 2 i 3 repetits, però no calen, el 4 tampoc) i dos estreps per barba. Vàrem començar a escalar a les 9 del matí i sortíem per dalt a les 5. A les 6 estàvem ja al camí del congost.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Roca Narieda, Via postres de músic 615m/V+

Fa un temps que haviem fet La via Xelo-Bam a la Roca Narieda i ens va causar una gran impresió, així que teniem ganes de tornar per allí. Vam triar la cara sud de la paret doncs feia força fred aquell dia i de bon matí sortim de Lleida en Roger, en Ferran i Jo mateix. Tirem fins Coll de Nargó, i agafem la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys...creuant el riu arribarem al trencall cap a l'esquerra cap al poble de Canelles, en poc trobem un aparcament a l'esquerra i ja tenim al davant la paret. baixarem per un cami fins una masia i encararem la paret per petits caminets fins peu de via (45 min aprox). A peu de via "PM" i el primer parabolt bastant amunt, això ens mostre la tònica d’aquesta via!!!

IMGP9609 Xavi 1erllarg IMGP9616

Els dos primers llargs son els mes vertical de la via, s’ha de superar un pas atlètic, bavaresa fàcil i un parell de passsos de V+. Baixem uns metres i ens recoloquem en la propera paret. En el 3er llarg comença l’adherència i les assegurances allunyen més.

3er llarg Roger

A la sortida de la R4 el parabolt està una mica lluny, en Ferran i jo ens mirem al Roger com li costa xapar, uy uy uy… Després afluixa xapa un parell de parabolts i fa reunió cap a la dreta. Ara venen uns llargs fàcils fins a R9 que fa en Ferran, va tan fletxa que tira recte i apareix a mitja placa d’adherència 5C del dècim llarg.

Super Fer IMGP9646 IMGP9648

A la sortida de R10 tambè hi ha un cop de gas, 8 o 9 m  de slab fins una xapa que hi ha despres d’una sabina seca.

CimTarteram Ressenya Postres de Music

Finalment arribem al cim ara tan sols queda baixar cap a la dreta a buscar el segon collet, d'aquí ja seguirem fites, canals, tarteres, fins a peu de paret, aquest darrer tram té varies opcions possibles i en poc mes d’una hora som al cotxe.

Escalada feta per Roger, Ferran i Xavier el diumenge 11 d’Octubre .

dilluns, 23 de novembre de 2009

Sortida al Pic d’Alba

El primer cap de setmana del mes d’octubre vam anar a fer una sortida de Pirineus amb el Joan. En el nostre camí cap a Benasc ens vam aturar a Castillonroy a escalar una mica i practicar ràpel. A l’arribar a Benasc com encara era aviat vam aprofitar per sopar en un bareto tot mirant el partit del Barça i desprès vam anar a Besurta a passar la nit. A les set del matí ens vam llevar, esmorzar, desparà la tenda i partírem en direcció a la Renclusa. En arribar allí, girem a la dreta pujant pel torrent d’Alba desprès de creuar un petit pontet. Cal anar amb conte, doncs hi ha molts camins. Aviat s’arriba a un pla on el torrent es torna mes tranquil, una mica per sobre estan els estanys de Paderna a 2250 m.

Renclusa Estany Paderna

Ara anem seguint les fites per un camí estret, paral·lel al Torrent d'Alba, que anirà guanyant alçada. A la mitja hora, i després d'haver passat per un pedregam de roques, deixem el curs del Torrent i pugem en direcció W, resseguint les fites. Davant nostre sempre veiem el Pic de l'Alba més a l'esquerra i la Tuca de Paderna a la dreta.

Tarteram

Al arribar a uns 2400 m d’alçada deixem la ruta que porta al Coll de Paderna per seguir l’itinerari que porta al Pic d’Alba, marcat amb força fites i que puja per petits prats i grans rocs fins un promontori que està al peu del mateix pic. Ara fem un flanqueig (O) a la base de la Tuca Blanca a buscar la segona bretxa, que és on porten les fites.

IMG_4236 IMG_4237 IMG_4245

Desprès de pujar la canal descomposta som a 2936 m i ara ja veiem el vessant de la Vall d’Alba. Aquí un petit sender amb clapes de neu dura ens aproxima a sota la torre i mig grimpant, amb alguna dificultat, assolim l’aresta cimera del Pic d’Alba.

IMG_4240IMG_4241

El descens ens va costar una mica mes del normal per la neu dura, però finalment vam desfer el camí i vam retornar a Besurta.