El diumenge 15 de febrer del 2009 en Roger , Ferran i Xavi ens plantem a sota de
El primer llarg ens dona la tònica de la via: tot i haver estar re-equipada recentment, ens haurem de buscar la vida. Ni una assegurança, tot i que es pot auto-asegurar fàcilment. En Fer tira amunt i enllaça els dos primers llargs, com volent espantar els mals pensaments de fer-nos enrere, fent via endavant.
Ferran al Ae del 2on llarg
Tot i no ser el L2 complicat , te un ensurt amb “ l’estrep volador”. Vaja que li cau l'estrep al terra en l'atlètic tram d' Ae del segon llarg. Gràcies Fer jo no duia els estreps !!!.
Jo pujo amb ganes de sol i en Roger enfila els artificials xiulant i cantant. Aquests Blasco tenen fusta d’escaladors.
A
Xavi al 3er llarg
Després de la travessa ja estem a la vertical del diedre del mig de la paret. Ara toca allò que ens agrada fer: escalar en lliure. El següent llarg és molt bonic: la roca taronja d’abaix passa a ser gris i té les típiques fissures horitzontals de Vilanova. Disfrutem d’allò més amb amb una diagonal i una placa (L4) i un diedre amb regust clàssic (L5). Les assegurances no abunden: anem col.locant aliens i camalots.
Foto1 Roger 3er llarg, foto 2 Ferran 4 llarg, ja en lliure!!!
Ferran al magnific diedre 5 llarg
Quan sembla que ja no queda més que lo més fàcil, en Roger navega pel L6-7 sense saber massa bé on està la reunió: puja fins a un espit de la via del cantó i torna a baixar per enfilar el camí de la reunió a damunt del sostre. Com que no hi ha cap assegurança en tot el llarg, és perdedor i desorienta molt que a la ressenya marquin una reunió a sota d’una Savina (R6) quan volen dir fer reunió a
Roger sortint del 5 llarg
Finalment encarem l’L8, on la ruta es pot seguir bé gràcies a un parabolt que es veu des del cordino d’un pont de roca a la dreta de la reunió. Arribem a la feixa i en Roger, decidit, ataca l’últim llarg afegit nou a la via. A l’arribada a dalt de la paret es barregen les sensacions d’ alliberació de la tensió amb la satisfacció d’haver escalat una gran via.
Foto 1 cim, Foto 2 Xavi sortint del 7 llarg
Arribem amb les llums del crepuscle. Els núvols tenyits de rosa donen un color inusual al relleu mentre baixem dient tonteríes. Per dins pensem que és una més per explicar, que gairebé ens queda gran aquesta “Wild Planet” però que finalment és nostra. Mentre tinguem somnis per somniar i anhels per aconseguir, encara estem vius!!!
3 comentaris:
indescriptible el detall dels mitjons en aquesta última foto, era evident que el fred va ser el nostre company de cordada durant tota la via, au fins al proper repte. (roger)
Si noi jo tenia tremolics, no se si de por o de fred!!!
i les fotos de la wild planet? ja no hi són per aqui, envialsi al ferran que aixi les tindrem totes juntes (roger)
Publica un comentari a l'entrada