Ascensió d’un dels satèl·lits més importants de la Roca dels Arcs: El pas nou
Pedra d’un gris blavós d’extrema qualitat, encara que en alguns trams es caracteritza per la lluentor lliscant degut al pas dels escaladors.
Itinerari sinuós que va a buscar el cim de la paret pel traçat més evident que es dibuixa quan anem avançant.
Com que la via és el primer recorregut que corona la paret, cal cedir el pas a l’escalador més experimentat de la cordada: es troba un llarg que patina amb algun pas més o menys obligat, però sempre amb una xapa que et salva d’un bon clatellot.
El segon és més curt, amb travessia cap a l’esquerra amb un canto en el pas difícil d’aquells que pots triar per on agafar-lo.
Seguim endavant, i veiem com les xapes es van adreçant en línia recta a mesura que ens enfilem, una està girada i cal preguntar-se, el perquè, trobem la resposta 2 pams amunt: hem localitzat el pas de 6a, algú devia comprovar si l’spit estava ben col·locat.
Travessem a la dreta i veiem com s’enfila l’últim llarg, si portem unes bones piles és un dels llargs que es poden posar més adjectius de tota la zona, a destacar l’última part amb un conjunt de línies horitzontals de bon agafar. Topee wuapoo !!!. Olee pel Roger aquest llarg se la currat ell.
En arribar al cim cauen quatre gotes, i decidim baixar ràpidament, i es que porta tota la tarda amenaçant pluja. En dos ràpels arribem a terra.
Via feta pel Roger i en Xavi , dissabte dia 19 de Juny
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada