En una inspirada tarda de Novembre en Xavi i jo mateix enfilem la viatge astral amb ganes de fer un veritable “viatge”: volem aquell estat de consciència en que ets la paret i l’escalador alhora, en que el moment present és tot el que importa i no hi ha res més que el aquí i ara ( per cert, no ens hem fumat rés). Bona tarda de sol que afavoreix el bon rollo, tan important com la via mateixa. La ruta comença amb un primer llarg amb tonalitats de via esportiva, algun pas finet però en conjunt maco i ben traçat. Després la cosa canvia i va de pal clàssic uns quants metres: una reunió velleta, un llarg curt de claus i burils i ens plantem a sota del bonic sostre del tercer llarg. Aquest surt amb els estreps i algun que altre esbufec i deu n’hi do els passos finets fins arribar a la propera reunió. Tot i així en Xavi li planta cara amb l’esperit adequat i bons somriures . El tercer llarg després de la feixa comença amb uns ressalts que fan apretar la cosa i posar-li atenció al que fem. L’últim llarg ens obsequia amb una magnífica fissura ampla a on encaixar el braç i una roca de punxetes a on gairebé s’empeguen els dits. Finalment ens quedem amb el regust d’una bonica via que cal encarar amb respecte i bon fer i que ens deixa satisfets i plens amb tots els ingredients del que Kavafis diu que ha de ser un bon viatge:
Quan facis el teu viatge,
Demana que sigui un llarg viatge,
Ple d’experiències i peripècies...
Via feta i desfeta per Fer Maldonado i Xavier Vilardell amb cintes exprés , estreps i un semàfor d’aliens pel llarg final.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada