Escapada de dissabte per la tarda des de Lleida per gaudir
de les rutes verticals: ens decidim per aquesta via per estrenar-nos a la paret del Peladet, tantes vegades contemplada des de les reunions de la paret de les Bagasses.
Ens costa un pel trobar-li el començament, però de seguida que ens hi posem en Xavi demostra al Tarzán com se puja de veritat als arbres. El primer llarg el fem de xapa a xapa, que nosaltres en fred no rendim bé (en calent tampoc). A la darrera placa ens reconciliem amb el free climbing i montem reunió.
El segon llarg te una sortida amb un pas punyetero per unes regletes en diagonal fins arribar a la primera xapa. La resta del llarg és ben bonic, bén llarg, bordejant un petit sostre cap a l’esquerra del que sortim per una bavaresa a enfilar la segona reunió. Llarg ben equipat.
El tercer llarg és facilot, per unes plaques de cinqué herboses, igual que el començament del llarg següent. Després la ruta ens mena cap a un diedre amb no tan bona roca de principi, que esdevé atlètic i esbufegador fins que arribem a la darrera reunió ja dalt de la carena. I aqui haurià d’acabar la explicació de la via, però no, que la escalada és com la vida i no saps que ha de passar fins que no t’ho trobes a sobre. Decidim rapelar per la propia via i el primer ràpel és fantàstic. Després ja veiem que la cosa té tendencia a la dreta i que la llum de la tarda que havia estirat les ombres comença a desaparèixer per ponent. Acelerem les maniobres amb la deguda precaució però per rapelar el que és el segon llarg de la via s’ha de pendular i anar colocant cintes per guiar la baixada cap a la dreta. Amb les presses no agafo proutes cintes i li vaig deixant al meu company el que sembla “la bugada estesa”: material divers, els gats que portava xapats a la darrera cinta, etc... Quan finalment ens ajuntem a la primera reunió es negra nit i només portem un frontal. Se’l queda el Xavi per desmontar la reunió amb garanties i jo faig el meu primer ràpel “in the darkest dark” sense saber a on vaig a parar. Quan miro amunt vec una llum que sura a prop de la paret: “He vist un àngel !!!!!” li dic al company... no perdem el bon humor. Aterro entre unes branques i un xic desprès toco terra. El meu company baixa a retrobar-me i ens fem fonedissos a la foscor de camí cap al cotxe...
Escalada feta i desfeta el 7 de Novembre del 09 per Fer Maldonado i Xavi Vilardell.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada